El descobriment d'un nou jaciment prehistòric sempre és el resultat d'una de dues circumstàncies prèvies. Una: la recerca programada en el marc d'un ampli projecte d'investigació amb l'objectiu de trobar noves evidències arqueològiques en un determinada zona. L'altra: la localització de restes prehistòriques per atzar relacionades amb obres de construcció (tenint en compte, però, que aquesta sort sempre va acompanyada del seguiment i la lectura atenta del terreny on es produeix la remoció de terres).

   El jaciment paleolític de la Balma de la Xemeneia va ser descobert l'any 1983 per Joan Abad (membre de l'Associació Arqueològica de Girona) perseguint un mite de la prehistòria: la caça per despenyament de Solutré (Solutré com a referent). La difusió d'aquest mite en llibres de prehistòria va permetre'ns plantejar la hipòtesi que també a les comarques gironines i, en concret, als cingles de Sant Roc d'Amer -on el paisatge és idèntic- si localitzés un jaciment de característiques similars (A la recerca del mite de Solutré). Així doncs, perseguint el mite de Solutré va ser possible localitzar un nou jaciment prehistòric a casa nostra: la Balma de la Xemeneia (La localització de la Balma de la Xemeneia).

Els cingles de Sant Roc d'Amer són molt similars als de la Roché de Solutré, els espadats calcaris on es va originar el mite de la caça per despenyament i on posteriorment s'hi va localitzar un jaciment d'època paleolítica.