És el més nombrós i està format per restes lítiques generalment de dimensions petites (inferior a 4 centímentres) i produïdes amb sílex, una roca que a les comarques gironines no s'utilitza fins al paleolític superior (ara fa 40.000 anys BP) coincidint amb l'arribada dels primers homes anatòmicament moderns (o Homo sapiens).

   La datació del nivell 2b (on s'han identificat materials lítics de les característiques esmenades) en 18.950 ± 50 anys BP, confirma la presència del període solutrià (que a l'Europa occidental es desenvolupa entre els anys 21.000 i 17.000 BP) a la Balma de la Xemeneia.

   Els instruments de pedra d'aquest grup són de tamany més gran i estan fabricats amb roques locals (el quars, la quarsita, el pòrfir o la corniana); tècnicament es poden relacionar  amb els documentats durant la dècada dels vuitanta als jaciments de Santa Elena I-XII atribuïts al plistocè superiror inicial: l'època de l'home de neandertal.

   No obstant això, la presència d'aquest període cultural (paleolítc mitjà) a la Balma de la  Xemeneia encara és una hipòtesi de treball que caldrà confirmar amb les dades que apareguin en posteriors campanyes