EL JACIMENT PALEOLÍTIC DE LA BALMA DE LA XEMENEIA

   La Balma de la Xemeneia (cingles de Sant Roc d'Amer) va ser localitzada per Joan Abad (membre de l'Associació Arqueològica de Girona) l'any 1983 perseguint un mite mundial de la prehistòria (el mite de Solutré). A partir de l'any 2001 (agenda de camp), la Universitat de Tarragona i l'Associació Arqueològica de Girona (equip de treball) hi van emprendre excavacions sistemàtiques (campanyes d'excavacions) que han posat al descobert l'existència de diferents ocupacions humanes durant el període històric conegut com a paleolític. Fins avui (2006), s'han posat al descobert un mínim de tres nivells arqueològics (estratigrafia i planimetria), cadascun dels quals conté in situ un registre arqueològic divers: les restes d'animals fossilitzats (fauna), en especial de cavall, són les més abundants i presenten senyals evidents d'origen antròpic: fractures, cut marks e incisions; els instruments lítics (lítica), menys abundants, són bàsicament de sílex (a Catalunya la utilització generalitzada del sílex com a útil prehistòric té lloc al començament del paleolític superior). Un os fossilitzat de cavall extret en un d'aquests nivells (el 2b) ha estat datat per la tècnica del C 14 AMS en 18.950 ± 50 anys BP (datacions). El fet que la Balma de la Xemeneia estigui situada enmig dels cingles de Sant Roc permet plantejar la hipòtesis que aquest indret fos un kill site, on els Homo sapiens s'aprofitessin dels imponents barrancs dels cingles per a realitzar les seves caceres (interpretació). Paral·lelament a la tasca d'investigació, s'han dut a terme diferents activitats per tal d'implicar la població més propera al jaciment (arqueologia, patrimoni i societat) i alhora s'han difós els treballs arqueològics (publicacions). Però, des de l'estiu del 2004 les intervencions arqueoògiques estan paralitzades degut a un problemea buroc que (actualitat)