TAFONOMIA DE LA FAUNA FÒSSIL DE LA BALMA DE LA XEMENEIA

   A la Balma de la Xemeneia s'ha realitzat un estudi tafonòmic de la fauna fòssil sense tenir en compte l'adscripció estratigràfica perquè les restes faunístiques es presenten molt homogèniament i perquè s'ha comprovat que les modificacions d'origen biològic més importants corresponen a les alteracions produïdes pels homínids, les quals han estat detectades per tres tipus d'evidències: :

• Marques de tall: són presenten en dues morfologies: incisions (localitzades a la superfície de fragments diafisaris i disposades obliquament respecte l'eix sagital de l'os, aquestes estries són producte d'activitats relacionades amb la descarnació) i cops de talls (es poden relacionar amb la fracturació de l'os, mitjançant la vora d'una eina tallant).

Evidències de marques de tall sobre els ossos

• Fracturació: documentada a partir de les impremtes per percussió produïdes per instruments lítics i de la presència d'esclats o osques produïdes en els ossos al saltar ascles. En algunes ocasions s'han localitzat percussions de forma reiterada sobre un mateix os. La morfologia de les fractures en fresc és igual que la resultant de la tècnica directa pels homínids, però, donat que no han estat associades a percussions ni impactes a aquestes, no han estat atribuïdes a cap agent en concret. La majoria d'ossos llargs presenten aquest tipus de fracturació amb angles de fractura oblics i superfícies suaus.

Evidències de fracturació sobre els ossos

• Cremació: Els ossos que presenten termoalteracions es situen principalment entre els graus 2 i 4. Una resta es troba totalment calcinada (grau 5). La cremació dels ossos és conseqüència de diferents agents,temps d'exposició, intensitat del foc.

   No s'ha localitzat cap resta modificada per altres agents acumuladors (carnívors, desplaçament per aigua o rosegadors), però, la majoria de restes presenten vermiculacions produïdes per les arrels (modernes, sobretot) que han pogut bioturbar el material.

    Les restes pertanyents al taxó Lèporids no presenten evidències d'activitat antròpica, per la qual cosa, la seva presència a la Balma de la Xemeneia pot ser producte d'intrusions posteriors a les antròpiques o que hagin estat acumulades pels homínids.

   En conjunt, les diferents alteracions localitzades en els ossos, reflecteixen un aprofitament càrnic i del moll dels ossos per part dels homínids: l'elevat grau de fracturació indica que es dóna un aprofitament íntegre dels animals. Tot i que en molts ossos no s'ha pogut determinar l'agent de fracturació, sí s'ha pogut determinar -a partir de les morfologies dels plans de fractura, generalment oblics i suaus- que la fragmentació s'ha realitzat quan els ossos encara estaven frescs. Si tenim en compte que l'agent que ha actuat amb més força en els diferents nivells arqueològics són els homínids, és probable que aquestes fracturacions no determinades siguin també d'origen antròpic.