Des de l'inici de les excavacions l'any 2001 vam plantejar la possibilitat que la Balma de la Xemeneia fos un jaciment arqueològic del plistocè. Ens vam basar, sobretot, en dues evidències. Primera: la crosta estalagmítica localitzada l'any 1983 era molt potent, la qual cosa apuntava que s'havia format durant un procés de temps considerable. Segona: el nucli de pórfir localitzat en aquesta crosta estalgmítica era tècnicament idèntic als identificats en els jaciments Santa Elena I i II, atribuïts al paleolític inferior final i paleolític mitjà.

   No obstant això, no serà fins el 27 de maig 2004 que obtindrem la primera prova analítica que confirmi aquelles expectatives inicials: els laboratoris de Beta Analytic (Florida, Estats Units) van comunicar a la Universitat de Tarragona el resultat de la primera prova radiomètrica del jaciment, la qual li atribueix una edat de 18.950±50 anys BP (Primera datació radiomètrica: 18.950±50 anys BP).

   Aquesta cronologia (al voltant de fa 20.000 anys) situa a la Balma de la Xemeneia al període històric conegut com a a solturià, la cultura humana que es desenvolupar a bona part de l'Europa Occidental ara fa entre 21.000 i 17.000 anys BP (Primer període cultural: solturià).

Os de la datació radiomètica de la Balma de la Xemeneiad'Amer des de la vessant sud (vall del Brugent)