La intervenció en un jaciment suposa també la seva destrucció, raó per la qual és imprescindible que registrem perfectament tot el que ens anem trobant per, posteriorment, poder interpretar les dades durant les tasques de laboratori, però, també, perquè ho puguin fer altres arqueòlegs/gues que en el futur continuaran l’excavació. Sovint s'ha comparat aquesta manera de procedir de l'arqueologia amb la lectura atenta d’un llibre: a mesura que llegim anem arrancant els fulls i ens oblidem d’allò anterior.

   En posar en moviment una intervenció arqueològica sobre un subsòl determinat, aquest es transforma en el que s'anomena àrea d'excavació, la qual ens informa de la dimensió espacial (tan a nivell vertical com horitzontal), el període cronològic (cronoestratigrafia) i la disposició dels materials (sincronia/ diacronia).

   Alhora també ens ofereix dos tipus de lectures, una vertical (reflecteix les diferents ocupacions humanes que al llarg del temps es van dur en un mateix espai) i una altra horitzontal (reflecteix la història de les activitats humanes que es van realitzar en un moment determinat del temps).

   A la Balma de la Xemeneia ha estat possible realitzar aquest dos tipus de lectures. La vertical (Estratigrafia) ens informa que hi ha diverses ocupacions humanes al llarg del paleolític superior (una de les quals ha estat datada en 18.950 ± 50anys BP i, per tant, pertany al solutirà) i, possiblement, també al llarg del paleolític mitjà. L'horitzontal (Planimetria) ens informa de les activitats humanes que van tenir lloc en un moment puntual d'ocupació.