Els cingles de Sant Roc d'Amer eren desconeguts per a l'arqueologia prehistòrica fins l'any 1981, moment en què Jordi Barris, Àngel Bosch i Miquel Vilaró van localitzar dos jaciments d'aquesta època: el Cau Negre de Sant Roc (bronze final) i Santa Elena I (paleolític inferior i mitjà).  

    A partir d'aquell moment, l'Associació Arqueològica de Girona es va incorporar a la recerca i va dur a terme (1981, 1982, 1983, 1985 i 1987) prospeccions arqueològiques damunt el pla dels cingles de Sant Roc que van fer possible comptabilitzar, a finals dels vuitanta, un total de dotze estacions superficials (Santa Elena I-XII) atribuïbles al paleolític inferior i mitjà, segons l'estudi de síntesis publicat l'any 1989 a la Catalunya paleolítica de Josep Canal i Eudald Carbonell, per una banda, i, de l'altra, localitzar el primer jaciment paleolític in situ: la Balma de la Xemeneia (1983, 1985).

  Aleshores els treballs arqueològics van quedar paralitzats fins l'any 2000, moment en què la Universitat de Tarragona i l'Associació Arqueològica de Girona iniciar campanyes d'excavació (2001, 2002 i 2003) a la Balma de la Xemeneia que ha aportar la primera cronologia fiable (datació per AMS) del jaciment: 18.950 ± 50 anys BP (període solutrià).

II campanya d'excavacions a la Balma de la Xemeneia. Setembre de 2003