Això en el futur, mereixerà una gran atenció dels especialistes, ja que aquestes cultures molt homogènies demostren uns contactes culturals evidents en amb dues parts del Pirineu.

En el "boom" de Ia presència del primer home a 1' Àfrica i a Ia posterior colonització d'Europa i concretament de Ia conca del Mediterrani, Catalunya no ha es tat absenta: foren dels primers Ilocs ocupats a Europa.

Les nostre comarques fruïen d'una situació excepcional per facilitar aquesta acollida. En primer Iloc una zona costanera ben assolellada, en segon Iloc un passadís. L'Empordà, el Gironès i La Selva, facilitaven els trasllats, en tercer Iloc, una gran massa aquàtica formada per conques fluvials i Iacustres: rius, Ter i Fluvià i el gran Ilac de Banyoles. Darrerament un clima més temperat i menys rigorós que el de l'Europa continental, especialment en els períodes glacials.

Aquest fet ha quedat ben demostrat amb Ia descoberta de fauna fòssil en els jaciments de Serinyà i del Montgrí, representant fauna càlida com elefants, rinoceronts, hipopòtams i altres animals que vivien aquí, mentre en Iatituds més al N. ja havien desaparegut.

Calia constatar tot això i cercar aquí Ia presència dels primers homes arribats a Europa i això és el que ens vam proposar a I'any 1972. Els resultats no s'han fet esperar i àdhuc han sobrepassat amb molt totes Ies esperances.



Novetats

Nous continguts a la web de l'Associació



Create your own web pages in minutes...
L'arqueológia a les comarques de Girona
ASSOCIACIÓ ARQUEOLÒGICA DE GIRONA
La música del disc "Dark Side of the moon" (Pink Floyd) va ser la banda sonora de l'exposició realitzada a la Fontana d'Or de Girona  l'any 1975
NOTÍCIES


Els treballs al Santa Caterina localitzen les restes de «la porta del riu» de la muralla.

La construcció d'una canonada ha motivat la seva excavació.

Les obres a l’entorn de l’antic hospital Santa Caterina van permetre divendres al matí trobar les restes de la porta d’en Vila (o del riu) de la muralla medieval de Girona.
L’equip d’arqueòlegs va fer un sondeig a l’encreuament entre els carrers Pomeu Fabra, Joan Maragall i plaça Catalunya i van trobar restes d’un dels laterals de la porta. La rasa que es va fer va quedar tapada el mateix dia. La prospecció havia de servir precisament per determinar si al subsòl d’aquest indret encara hi havia la muralla, de la qual ja es tenia constància. Just en aquest punt, està previst fer-hi passar una canalització per tal d’abocar al riu Onyar tota l’aigua que vagi sortint de les obres a l’entorn de l’antic hospital Santa Caterina, que es preveu que serà molta.
La rasa oberta no feia més de dos metres de llargada, un mig metre d’amplada i una profunditat d’uns dos metres i mig. Per aquest motiu, doncs, s’haurà de reobrir la rasa i actuar-hi. Les restes trobades d’aquesta porta estan uns dos metres sota terra i entre l’asfalt actual i la muralla s´hi va trobar una antiga pavimentació, que s’hauria fet sense cap cura de la muralla. El responsable de l’equip d’arqueòlegs, Lluís Palahí, ha explicat que la prospecció havia servit per determinar que molt probablement no caldrà fer malbé aquesta porta ja que es podrà fer passar la canonada per un dels costats.